La manifestació contra el 4rt Cinturó i l'Acord de Govern
Crònica i apunt de Laia Sànchez. Hem anat a la manifestació contra el 4rt Cinturó. Amb el cap ben alt i la consciència tranquil·la de que aquesta assistència no contradiu en cap cas el Govern d'Entesa. (Veure més avall).
Penjem també en aquest "post" un video d'imatges de la manifestació. 5000 persones són, en l'estat actual de forces, moltes persones. (El vídeo, resumit i muntat, en 3 minuts, ha perdut qualitat al canviar-ho de format per penjar-ho al Youtube ):
A més, afegim quatre apunts i aclariments, començant pel text de l'Acord de Govern de l'Entesa Nacional i de Progrés :
Què diu el Pacte de Govern? (textualment) He fet un "talla i enganxa del document de l'Acord en el capítol d'infraestructures i mobilitat:
"Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya:
• El contingut del Pla d’Infraestructures del Transport se sotmetrà a un gran pacte nacional per a les infraestructures. Mitjançant aquest pacte es prioritzaran i s’acordaran les principals actuacions amb els agents econòmics, socials, territorials i ambientals. • Durant l'any 2007, el govern aprovarà i donarà coneixement al Parlament del PITC, que integrarà el Pla d’infraestructures del transport terrestre (xarxa viària i ferroviària), el Pla de ports i el Pla d’infrastructures del transport aeri (aeroports i heliports).
Mobilitat
• Desplegar la Llei de Mobilitat i les directrius nacionals en la perspectiva d’un model més sostenible, a través de la potenciació del transport públic i del ferrocarril, que contribueixi de manera decidida a la reducció de l’ús de combustibles fòssils i a la disminució de l’emissió de partícules contaminants i gasos productors de l’efecte hivernacle. • Elaborar la Llei del finançament del transport públic."
Els Països Catalans a la UE (1): el PIB per càpita
És una bona activitat situar els Països Catalans en el conjunt de la Unió Europea. I fer-ho més enllà de les estadístiques regionals, talment com si en fòssim un estat membre. La comparativa per regions també és important perquè a voltes els resultats estatals amaguen a dins seus els desequilibris territorials interns. (En una pròxim pòsit de Socialcat oferirem les mateixes dades, però comparant amb regions). Descobrim, tan d'una forma com de l'altra però, que els Països Catalans lluny dels nostres discursos triomfalistes, encara no som uns dels motor d'Europa, i ni tan sols els capdaventers econòmics clars de l'Europa del sud i Mediterrània.
PIB per habitant 2003
Luxembourg
57079
Dinamarca
35184
Irlanda
34852
Suècia
30090
Països Baixos
29363
Finlàndia
27995
Àustria
27959
Alemanya
26468
Bèlgica
26464
França
25650
Itàlia
23181
UE ampliada a 25
21741
Països Catalans
20529
Catalunya
22415
Illes Balears
21290
País Valencià
17517
Llenguadoc-Rosselló
20262
Aragó
19841
Estat Espanyol
18582
Grècia
14110
Portugal
13171
Font: Eurostat doc. 62/2006 del 18 de maig del 2006
Toni Altaió, portaveu de l'ADENC (Associació per la Defensa dels Espais Naturals de Catalunya), una de les entitats ambientalistes amb més projecció i rigurositat de Catalunya, ens parla en aquesta entrevista exclusiva per SOCIALCAT de la situació actual del territori i de les seves infraestructures, el 4rt Cinturó i dels dubtes que planteja el nou acord del Govern d'Entesa.
Sobre la llei orgànica espanyola 6/2006 i d’altres consideracions
Article d'opinió de Carles Caballero. La llei orgànica 6/2006, que és com l’estat espanyol defineix el Principat – és el seu Estatut(et) d’autonomia-, ha resultat ésser la darrera confirmació per a aquells que en dubtaven de que Espanya sempre serà igual, o almenys mai tindrà voluntat per sí mateixa de canviar. No hi ha res a retreure a Espanya i als seus governs, que fan eficientment la feina de defensar els interessos del seu país. Hi ha quelcom que lligat a aquesta idea si que haurien de tenir clar les catalanes i catalans: Els interessos d’Espanya passen per mantenir dintre de les seves fronteres el 34% del PIB de l’estat, tant per cent que representen els Països Catalans a l’economia espanyola.
El moviment contra el Quart Cinturó: un moment clau!
Article de Virgínia Domínguez, de la Campanya contra el Quart Cinturó. L’any 1991 va començar a gestar-se el moviment d’oposició al Quart Cinturó, un moviment que en tots aquests anys ha anat creixent i evolucionant. Que partia d’una gran diversitat de procedències: ecologistes, naturalistes, partits polítics, moviment veïnal... Que volia transmetre la necessitat de col·laborar arreu del territori afectat per aconseguir aturar el Quart Cinturó.
Crònica i apunt de Laia Sànchez. Hem anat a la manifestació contra el 4rt Cinturó. Amb el cap ben alt i la consciència tranquil·la de que aquesta assistència no contradiu en cap cas el Govern d'Entesa. (Veure més avall). 
És una bona activitat situar els Països Catalans en el conjunt de la Unió Europea. I fer-ho més enllà de les estadístiques regionals, talment com si en fòssim un estat membre. La comparativa per regions també és important perquè a voltes els resultats estatals amaguen a dins seus els desequilibris territorials interns. (En una pròxim pòsit de Socialcat oferirem les mateixes dades, però comparant amb regions). Descobrim, tan d'una forma com de l'altra però, que els Països Catalans lluny dels nostres discursos triomfalistes, encara no som uns dels motor d'Europa, i ni tan sols els capdaventers econòmics clars de l'Europa del sud i Mediterrània. 
Article d'opinió de Carles Caballero. La llei orgànica 6/2006, que és com l’estat espanyol defineix el Principat – és el seu Estatut(et) d’autonomia-, ha resultat ésser la darrera confirmació per a aquells que en dubtaven de que Espanya sempre serà igual, o almenys mai tindrà voluntat per sí mateixa de canviar. No hi ha res a retreure a Espanya i als seus governs, que fan eficientment la feina de defensar els interessos del seu país. Hi ha quelcom que lligat a aquesta idea si que haurien de tenir clar les catalanes i catalans: Els interessos d’Espanya passen per mantenir dintre de les seves fronteres el 34% del PIB de l’estat, tant per cent que representen els Països Catalans a l’economia espanyola. 
Article de Virgínia Domínguez, de la Campanya contra el Quart Cinturó. L’any 1991 va començar a gestar-se el moviment d’oposició al Quart Cinturó, un moviment que en tots aquests anys ha anat creixent i evolucionant. Que partia d’una gran diversitat de procedències: ecologistes, naturalistes, partits polítics, moviment veïnal... Que volia transmetre la necessitat de col·laborar arreu del territori afectat per aconseguir aturar el Quart Cinturó.