Actualitat. A la redacció de SOCIALCAT ens han arribat dos vídeos amb imatges del Túnel de Bracons en la boca garrotxina el primer i dels terrenys afectats per les obres i vials d'accés per la Vall d'en Bas el segon.

Pensem que són dos documents de gran vàlua. Els vídeos han de ser per força anònims, car entrar a les obres no està permès. De fet els vigilants de seguretat va foragitar els nostres intrèpids vídeobloggers poc després de filmar les imatges.

1. El primer video conté imatges de les obres de la boca nord

2. El segon dels indrets de la Vall d'en Bas per on passen els enllaços

SOCIALCAT està a favor de millorar les comunicacions entre Osona i La Garrotxa, però no tenim molt clar que el Túnel de Bracons sigui l'obra que necessitàvem; servirà més als camions de gran recorregut per anar de la Jonquera a Lleida sense pagar peatge que per comunicar les dues comarques; és del tot un mal model, una mala planificació de les infraestructures, i ja veurem com queda la Vall d'en Bas, un dels millors indrets paisatgístics del país. Evidentment que cal invertir en infraestructures, però respectant el territori i els seus potencials de qualitat com el medi ambient i el paisatge, i en un model sostenible. Impulsant un canvi en el model territorial i de mobilitat d'aquest país. Cal molt més diàleg. No era això, companys, no era això!

L'esquerra europea després de l'eufòria de l'era de la cobdícia
(Publicat a El País, 31-12-2006)

Després de l'eufòria de l'era de cobdícia i pelotazo dels anys noranta (ho recordeu?: la "nova economia" de prosperitat indefinida, el punt.com, el final liberaldemocràtic de la història, el triomf definitiu del centre i la moderació, etc.), la ressaca.

La ressaca. Amenaçadors terrors procedents de fanatismes enigmàtics ?nascuts, pel que sembla, del no-res. Intempestives guerres preventives "imperials" ?ipsissima verba!-. Una alça imparable dels preus del cru que porta inopinadament a la memòria el que havíem oblidat interessadament durant lustres -que som a la recta final de l'era dels combustibles fòssils, la base energètica de la nostra civilització-. La catàstrofe ecològica planetària de l'efecte hivernacle -traduïda ja en unes xifres crematístiques intel·ligibles fins i tot pels executius i els tertulians-. L'aparició a l'Est de nous colossos, econòmicament i geopolíticament intranquil·litzants -que, a sobre, acceleren la fi de l'era fòssil-. La nafra més i més punyent de l'agonia palestina -al cor del polvorí que és l'Orient Mitjà-. El drama del despullament sistemàtic a què, mitjançant "plans d'ajustament estructural", se sotmet les economies i els ecosistemes de l'anomenat tercer món i les difícilment reprimibles onades migratòries consegüents ?que alguns han comparat històricament als èxodes demogràfics generats per catàstrofes bèl·liques de grans dimensions-. Una veritable rebel·lió "populista" (autoanomenada socialista, el que faltava!) a l'Amèrica Llatina, i la irrupció política allà, per primera vegada a la història, dels pobles "sense història" -aquesta majoria de població indoamericana premeditadament i inveteradament exclosa de les falses repúbliques neocolonials-. El soscavament dels drets socials conquerits per cinc generacions del moviment obrer mundial, no ja per l'efecte de misterioses forces competitives anònimes de la "globalització", sinó per l'aposta políticament decidida del que gent tan poc sospitosa com els editorialistes del New York Times o l'arximilionari William Buffet han anomenat lluita de classes des de dalt. Increment indicible, any rere any, no només de la pobresa al món, sinó de la polarització social arreu -també, i sobretot, als EUA; també a Europa-.

Bloc d'actualitat. El periodista Saül Gordillo analitza en el seu bloc els dos articles de Joan Carretero d'aquest cap de setmana al diari Avui i a més en recull aportacions a favor i en contra. És per això que us en suggerim l'enllaç, i us en posem un extracte: 

"La Vanguardia publicava divendres aquest article signat per Jordi Barbeta, coincidint amb aquesta notícia. La història ve de lluny, quan ja anava forta la cosa en clau interna. L'arxiu ho certifica. I com que es veia a venir, la direcció va tancar files davant d'una possible ofensiva interna. El no a l'Estatut, la remodelació de Pasqual Maragall i la posterior expulsió d'ERC del Govern van convertir Joan Carretero [wiki] en heroi.

Quan Josep-Lluís Carod va haver de sortir del Govern, no va poder fer el mateix que l'exalcalde de Puigcerdà. Si ho hagués fet, segurament Carretero hauria durat quatre dies de conseller, com tota la resta de consellers d'ERC, vull dir. "Si jo no hi sóc ho estripo tot", hauria pogut proclamar el líder d'ERC. Però no ho va fer. Es va presentar de cap de llista al Congrés, amb Joan Puigcercós de segon, van fer el resultat que van fer i després Carod va tornar a les casernes d'hivern del partit i el Parlament mentre Josep Bargalló li ocupava la plaça i Esquerra es diluïa en el tripartit maragallista.

 Joan Carretero discrepava del Govern del qual formava part, però no va pas plegar. El van haver de fer fora, juntament amb altres consellers com Salvador Milà (ICV). De les Caterinas Mieras i els Antonis Suiranas permeteu-me que no m'enrecordi. I va ser llavors, quan Carretero va tornar a Puigcerdà a fer de metge de família, que l'exconseller de Governació va començar a dir pestes de Maragall, de Zapatero i també de la direcció d'Esquerra. La federació de l'Alt Pirineu, descontrol·lada a ulls de Villarroel (ara Calàbria), era la més dura. "Voteu no a l'Estatut i abandoneu el Govern!" No va anar ben bé així, però el resultat final sí que va ser el mateix. Van votar no a l'Estatut i els van botar del Govern. Tots contents."

LLEGEIX TOT L'ARTICLE AQUÍ

En el marc del dossier "Pluralisme, immigració i identitat nacional" us oferim aquesta interessant entrevista a Chakir El Homrani, sociòleg i sindicalista, en clau social, laboral i nacional situa les problemàtiqes actuals.