El debat a ERC. Llegir la noticia a l'Avui. El manifest ja compta amb més de 200 adhesions. Hector López Bofill, Pere Aragonès i Uriel Bertan es troben entre els primers firmants (www.esquerraindependentista.cat) .

ÉS L'HORA D'UNA ESQUERRA INDEPENDENTISTA COMPROMESA I MAJORITÀRIA

 Mai com ara el projecte de constitució d'un Estat català al si de la Unió Europea havia tingut tant suport social. L'atzucac de l'autonomisme, amb set recursos d'inconstitucionalitat al damunt, i la fi del miratge federalista, a causa de la impossible reforma de la Constitució espanyola, han reafirmat l'independentisme com l'única opció del catalanisme per vertebrar un projecte de progrés i de modernització dels Països Catalans.

Malgrat això, Esquerra Republicana de Catalunya no està aprofitant aquest context social i polític tan favorable, i, mentre les adhesions a l'opció sobiranista i de progrés creixen, Esquerra està perdent suport social elecció rere elecció per la pèrdua d'ambició política i de caràcter independentista.

Els sotasignants fem una crida al conjunt dels òrgans del partit per tal d'impulsar amb urgència un canvi de rumb en l'actuació d'Esquerra, que ens porti a recuperar una estratègia clara cap a la llibertat nacional i a desenvolupar, des del govern de la Generalitat, un programa polític coherent d'acord amb les necessitats reals dels Països Catalans.

1 Cal una Esquerra independentista i majoritària. L'única forma possible de garantir la llibertat nacional i el progrés social del nostre poble és amb un Estat propi. Entenent que les polítiques socials són indestriables de les polítiques nacionals, cal la defensa inequívoca d'un Estat català fonamentat en la igualtat i la llibertat. Només un poder públic propi podrà desplegar les mesures necessàries perquè esdevinguin reals els drets socials de la ciutadania: el dret a un habitatge digne, al treball, a la sanitat, a l'ensenyament públic i de qualitat, a la protecció social i econòmica, a la integració de les persones immigrades, a la igualtat de gènere, a la protecció del medi ambient i a uns serveis públics de qualitat. Els Països Catalans necessiten la independència.

Nota de premsa de les JERC. 2/6/2007

Les JERC, el jovent independentista, han valorat avui en la seva Direcció Nacional els resultats de les darreres eleccions municipals. En primer lloc, els joves independentistes han volgut destacar que “els resultats no són bons, ja que no només no s’han assolit les expectatives sinó que en bastants municipis s’ha anat enrere”. Segons la direcció juvenil independentista, les causes d’aquests mals resultats són diverses: l’abstenció, la falta d’il•lusió i d’un horitzó esperançador, i l’extensió entre el votant independentista de la sensació d’una manca de perfil propi d’Esquerra al govern de la Generalitat del Principat.

Les JERC consideren que és “el moment de fixar una estratègia de l’esquerra independentista”, i posen els recursos polítics i humans de l’organització al servei d’aquest objectiu immediat. Segons els joves independentistes, cal reorientar i enfortir el paper d’Esquerra a la Generalitat, fixar les línies vermelles de l’actuació governamental, impulsar una agenda política d’esquerra independentista a les institucions, i treballar per consolidar el moviment independentista més enllà de la lògica electoral.

En aquest sentit, les JERC es comprometen a “impulsar immediatament un procés de consulta a tota la militància” a través de les assemblees territorials de l’organització juvenil, per tal de renovar el discurs i l’estratègia independentista i d’esquerres. En aquest sentit, l’organització juvenil s’ha mostrat preocupada per l’alta abstenció, i creuen que “cal fer l’autocrítica necessària per revertir aquesta situació”, i emprendre mesures immediates, “basades en la radicalitat democràtica i la capacitat transformadora dels independentistes d’esquerres presents a les institucions”.

Finalment, les JERC han mostrat la seva satisfacció pels resultats obtinguts a les eleccions autonòmiques a les Illes Balears, on Esquerra ha aconseguit la primera diputada independentista al parlament balear i una notable presència municipal, i al País Valencià, on Esquerra ha augmentat el suport electoral.

Article d'opinió de Lluís Pérez Lozano (veure el seu bloc).  Primer de tot, faré una valoració molt breu dels resultats de les formacions no-independentistes a aquestes eleccions municipals i autonòmiques: CiU perd batalles importants com la de Tarragona però es manté com a primera força en nombre de regidors arreu de la comunitat autònoma catalana, quedant més a prop que mai del PSC a Barcelona. Les diferents federacions del PSOE als Països Catalans meridionals han obtingut uns resultats modestos, tot i que de fet, a la CAC, passaran a controlar les principals institucions locals de la comunitat. Per la seva banda, "l'efecte ICV " es desinfla de manera clara i en un temps rècord, i ja hi ha qui comença a demanar-ne responsabilitats. El Compromís pel País Valencià aconsegueix entrar a les Corts Valencianes però no trenca amb la majoria absoluta del PP, el domini del qual continua sent aclaparador a tota la terra valenciana, començant per la capital. A les Illes, el PP perd la majoria absoluta al Parlament, al Consell de Mallorca i a l'ajuntament de Palma, mentre que el Bloc per Mallorca (on hi participa l'independentisme representat per Esquerra) ha obtingut 4 diputats al Parlament que, sumats als 22 del PSIB, no donen majoria suficient per a governar. La clau de la governabilitat illenca recau, doncs, en la Unió Mallorquina, que amb els seus 3 diputats pot fer caure Matas o mantenir-lo al poder. El PP de la CAC, per la seva banda, disminueix en nombre de regidors i en percentatge de vots però resisteix gairebé intacte a Barcelona ciutat. Ciutadans no treu representació a Barcelona i obté uns resultats més aviat decebedors tenint en compte que són al Parlament de Catalunya. I una nota preocupant: la ultradretana i espanyolista Plataforma per Catalunya puja en percentatge de vots i en nombre de regidors arreu del territori.

Article d'opinió d'Hector López Bofill (diari avui, 4/06/2007)

El cicle dels grans partits basats en la difuminació ideològica, la moderació i l’afany de conquesta del centre de l’eix polític pot haver entrat a Catalunya en la fase agònica. Durant els anys vuitanta i noranta va funcionar un sistema de creació d’hegemonies, de CiU a la Generalitat i del PSC als ajuntaments, basada en missatges polítics de molt poca densitat a fi de captar el més gran nombre d’electors, i que anaven del nacionalisme ma non troppo de CiU a la justícia social de disseny i de moqueta impulsada des del consistori barceloní i des de l’àrea metropolitana. La consigna comuna des de la Transició fou la negació del conflicte social i nacional i el confinament de les opcions més radicals a la perifèria extraparlamentària, un model, i aquest ha estat l’error greu, que els nouvinguts en l’espectre de les opcions majoritàries des de l’inici del segle XXI, com ERC o ICV, han volgut reproduir i ho han pagat, com també els dos grans, amb fuites de vots esgarrifoses.

Catalunya és una realitat cada cop més complexa, més fragmentada, amb elements que presenten un grau més elevat de confrontació, i no és estrany que el sistema de partits, malgrat un model electoral que premia les grans opcions, avanci en la mateixa direcció. L’elevada abstenció té la causa en la desconnexió ideològica propiciada per una classe política que acaba venent el mateix producte per abastar el centre i una societat que, precisament per la seva diversitat, s’allunya de l’arquetipus. En el nostre context, l’abstenció té, a més, un altre efecte: permet que les opcions minoritàries però molt ideologitzades i mobilitzades entrin per la porta gran en els diversos òrgans representatius. Tot plegat arruïna les aspiracions dels que, per abastar la majoria social, confien en un programa esprimatxat i dúctil basat en un acceptable full de serveis en l’àmbit de la gestió i poca cosa més. Molts analistes han destacat aquests dies la concentració de poder que acapara el PSC arran de les eleccions municipals, cosa que contradiria aquest diagnòstic, però el PSC ha perdut més de 180.000 vots i, com ha destapat el cas de Barcelona, depèn més que mai dels partits minoritaris que també han sofert davallades per haver estovat els seus plantejaments originaris.