Amb el títol Què va canviar el tripartit? us presentem aquest primer Dossier de SOCIALCAT. Cinc articles, Pep Salazar, Santi Martínez, Oscar Riu, Enric Marin i Mònica Sabata. Hi havia un projecte clar i nou de país? Ha tingut prou temps?  S'ha de reeditar? Un debat obert. Podeu accedir als articles clicant a continuació.

Us podeu subscriure al Dossier i us enviarem, totalment de franc, aquest i els futurs dossiers a l a vostra adreça d'e-correu.

Bloc d'actualitat. Diuen que el pregó de la Mercè el poden fer en castellà perquè són cosmopolites, i no ho entenem pas.

Trobaríem dues grans definicions de cosmopolitisme: la primer és la que ens diu que un cosmopolita és aquell que és capaç de ser compatent amb més d'una cultura a part de la pròpia; la segona definició, més crítica amb el concepte, afirma que el cosmopolitisme és la ideologia cultural liberal que defensen i practiquen les èlits dominants en l'actual procés de globalització econòmica. Cap de les dues definicions encaixa massa amb el model de festa major que voldríem per la capital catalana i el seu pregó. Els barcelonins i catalans se'ns exigeix un esforç del cosmopolitisme de la primera definició, que no fan ni pensen fer les Lindos i companyia, que viuen comodament en les formes culturals estatalistes -i espanyolistes!- dominants de la globalització.

Article de Pep Salazar, productor cultural
Tot i que ens envolta una sensació de voler posar en marxa totes les idees
acumulades durant els més de 20 anys de trinxera, el tripartit ha tingut temps
de generar noves dinàmiques de funcionament i noves il.lusions, però no ha
tingut temps encara de posar-les en marxa.

L’independentisme s’ha dedicat, al llarg dels anys, molt a la política imaginària, encara més a la política simbòlica i poc a la política real. En els darrers anys, però, de la ma d’Esquerra i liderada per en Carod i en Puigcercós –com si això del tàndem fos nou!- el nacionalisme d’esquerres havia fet un viatge cap a la realitat. En dèiem un partit amb voluntat de govern, de construir majories socials, transformador del “real” més quotidià.