L'explosiva entrevista de Maragall a l'Avenç: Estatut, Zapatero, catalanisme, esquerres...
Us volem oferir la interessant entrevista a l'expresident Pasqual maragall; és un document necessari per intentar entendre la política catalana dels darrers anys: Estatut, catalanisme, Zapatero, les esquerres.... (tot i que la seva proposta sobre un Partit Demòcrata Europeu requereix més debat i respostes des de les esquerres). El Maragall més explosiu.
(L’AVENÇ 324 MAIG 2007)
La presidència de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya (2003-2006) ha estat tan breu com intensa i accidentada. Ara fa deu anys, Maragall va deixar l’alcaldia de Barcelona i va marxar a Roma, tot fent evidents les seves desavinences amb el seu propi partit, el PSC. Uns mesos més tard, l’estiu del 1998, va tornar a Barcelona per encapçalar un repte d’una magnitud considerable: fer que les esquerres catalanes governessin la Generalitat i, al mateix temps, tractar d’imprimir un gir federal en les relacions Catalunya-Espanya. Ara, allunyat per primer cop en la seva vida professional i política de la plaça de Sant Jaume, Maragall repassa en aquesta conversa la seva trajectòria presidencial, marcada pel procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia i per una relació canviant, de la complicitat inicial al desencontre final, amb el president del govern espanyol i secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero. L’entrevista, la primera en profunditat que concedeix Maragall després de deixar la presidència, té lloc en el seu nou despatx d’expresident, un pis lluminós d’un edifici noucentista de l’arquitecte Josep M. Pericas, situat a la Diagonal, a tocar el Passeig de Gràcia. Situem-nos en el 1998, quan vostè torna de Roma i accepta el repte pendent del seu partit: guanyar la presidència de la Generalitat. Per això, vostè assumeix que cal ocupar l’espai central de la política catalana. En un acte fet al Palau de la Música, el PSC i vostè mateix presenten un document que es diu “Per Catalunya”. Què s’hi propugnava?
Aquest document partia de la base que el catalanisme nacionalista havia fet un servei important a Catalunya, però que calia una renovació. I que, bàsicament, del que es tractava era de passar de la relació de desconfiança amable amb Espanya, de respecte però de no interferència –el “mírame y no me toques”, que era mutu–, a un altre plantejament, que vindria a ser el de dir “deixa’m que et digui com volem que siguis”. Per part d’Espanya això ja se sabia. La novetat seria que Catalunya deia la seva respecte de l’Espanya plural, i de com havia de ser Espanya. Per això calia fer una cosa que el nacionalisme –lògicament, dins aquest plantejament seu de no tocar les coses– no havia volgut fer, que era posar l’Estatut al dia, un quart de segle després.
La campanya "Sumem-nos al mapa per un Estat Propi" es va presentar públicament el dia 25 d'abril. La campanya té per objectiu situar els ciutadans dels Països Catalans favorables a la independència en un mapa que podeu veure a www.estatpropi.cat, tot comptant-nos per a desmuntar el tòpic que som quatre gats, i ensenyar que aquesta voluntat és compartida de forma natural arreu del país.
Després de 22 dies, i amb una difusió fonamentalment a través de mitjans digitals, el 16 de maig s'ha arribat a les 10.000 adhesions, provinents del 54% dels municipis dels Països Catalans. En aquest període de temps el web ha rebut més de 56.000 visites (més de 33.000 usuaris únics) i s'han servit més de 154.000 pàgines, segons el servei de mesures d'audiències de Google, el Google Analytics. En relació a les dades de l'OJD espanyol, EstatPropi.Cat se situaria entre les 9 pàgines en català més visitades. Les visites provenen en el 62% dels casos dels Països Catalans, i en un 38% de la resta del món.
Pel que fa a les adhesions, en aquesta fase inicial se n'han rebut des de 1005 municipis dels Països Catalans i 70 d'altres llocs. El rànquing d'adhesions l'encapçalen municipis de Catalunya, on la campanya ha tingut més ressò: Barcelona, Sabadell, Girona, Terrassa, Manresa, Lleida, Reus, Badalona, Tarragona i Mataró. Al País Valencià hi ha en primera posició la ciutat de València (posició 22 absoluta), seguida de Sueca (49) i Castelló de la Plana (71), entre d'altres. A les Illes Balears hi ha Palma (16) seguida de Manacor (75) i Formentera (85); a Andorra Andorra la Vella (208) seguida de la Massana (362); a la Franja de Ponent el Campell (532) seguida de Fraga (542), mentre que a la Catalunya Nord hi ha Perpinyà (239) seguida d'Elna (519). A http://www.estatpropi.cat/top10absTotal.php en trobareu el llistat complet (dades en temps real).
1er de maig: 5 videos, discursos i entrevistes
SOCIALCAT us ofereix un breu repàs del primer de maig del 2007 a la capital del país, Barcelona. Un primer de maig marcat per la pluja, però que lluny del que oferien avui moltes cròniques no va fer baixar massa l'assistència en relació a altres anys. Això vol dir que els treballadors i treballadores assistents als actes i manifestacions del 1er de maig és realment fidel i militant.
Els salaris baixos, la precarietat laboral, la deslocalització, l'habitatge i les reivindicacions nacionals -infraestructures, aeroports, autogovern...- han estat de nou eixos del primer de maig.
Us oferim cinc videos: La mani de la CONC i la UGT de Catalunya, la manifestació anticapitalista, una entrevista amb en Sergi ´Perelló, secretari d'Organització de la CSC i els discursos de Pepe Àlvarez i Joan Coscubiela, secretaris generals respectivament de la UGT de Catalunya i de la CONC.
Manifestació de la UGT de Catalunya i la CONC
Discurs d'en Pepe Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya
Discurs d'en Joan Coscubiela, secretari general de la CONC
Entrevista a Sergi Perelló, secretari d'organització de la Intersindical-CSC
Manifestació anticapitalista
Titot: "L'esquerra independentista ha tingut i té un paper molt important"
En el marc del Dossier de març de SocialCAT, titulat "L'estratègia independentista, avui", us oferim aquesta entrevista amb en Francesc Ribera, Titot. Avui en Titot (Bloc ), cantant de Brams durant 15 anys i músic polifacètic (canta i compon a Dijous Paella, Mesclat, Aramateix... entre diversos projectes artístics), ens parla del paper de l'esquerra independentista on participa des dels anys 80. És el Titot més reflexiu, sobre el país, la seva gent i la política. Però que no es perdi l'alegria.
La bona fe (L'article de l'Oleguer)
Aquest article es publicà al setmanari ‘Directa’ dels moviments socials, d'on Oleguer Presas és col·laborador habitual. Simultàniament, es publicà també al diari basc Berria i a VilaWeb .
De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s’havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L’Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.
Països Catalans 
Us volem oferir la interessant entrevista a l'expresident Pasqual maragall; és un document necessari per intentar entendre la política catalana dels darrers anys: Estatut, catalanisme, Zapatero, les esquerres.... (tot i que la seva proposta sobre un Partit Demòcrata Europeu requereix més debat i respostes des de les esquerres). El Maragall més explosiu. 
Aquest article es publicà al setmanari